Ajudes a Baixa Visió i de Funcionalisme Visual

A partir de determinades edats, les funcions visuals estan desenvolupades i consolidades. En aquests casos, front patologies que disminueixen l’agudesa visual o el camp visual, fan falta programes de rehabilitació per a entrenar la resta visual. L’objectiu és dotar a la persona amb Baixa Visió dels instruments òptics i no òptics necessaris que l’ajudin a realitzar les accions quotidianes.

1.1 AJUDES ÒPTIQUES

Són ajudes tècniques, dispositius o instruments que ajuden a millorar el rendiment visual de les persones amb Baixa Visió.

En general, les ajudes òptiques ofereixen molts avantatges a l’usuari:

  1. augmenten la motivació,
  2. el poder treballar amb els mateixos materials que els altres,
  3. es facilita una major independència en totes les facetes relacionades amb la vida diària (des d’afaitar-se fins a llegir el diari),
  4. serveixen per a ser utilitzades amb tot tipus de lletres, evitant d’aquesta manera l’haver de fer fotocòpies,
  5. són útils per a tot tipus de material.

L’inconvenient és que es redueix el camp visual, disminueix la llum i precisa d’entrenament.

Sovint, una persona amb Baixa Visió no pot veure els objectes de mida real, però sí que els pot veure si augmenta la percepció de la seva dimensió. Les ajudes òptiques per a la Baixa Visió es basen en l’amplificació de la imatge que es forma en la retina. Aquesta amplificació es pot aconseguir mitjançant quatre formes d’augment:

  • Augments de tamany relatiu
    • fotocòpies ampliades (macrotips)
  • Augment per disminució de la distància relativa: al reduir la distància entre l’objecte i l’ull s’aconsegueix que la imatge de l’objecte en la retina sigui més gran. Si un nen no és capaç de veure un text a 40 cm., li apropem a 10 cm. i li estem augmentant la lletra unes 4 vegades. Com que llegir a 10 cm. és incòmode, la prescripció d’unes ulleres especials, amb lents convergents, que li permetin enfocar en una distància curta poden resultar de gran utilitat.

1

  • Augment angular: s’utilitza quan l’objecte està massa allunyat i no es pot apropar o modificar el seu tamany. Mitjançant els telescopis s’aconsegueix millorar la visió llunyana, tot i que te l’inconvenient de reduir el camp visual.

2

3

Els telescopis consisteixen en diferents lents unides, que poden anar muntades en ulleres o no. Per a poder utilitzar-lo cal aprendre a localitzar l’element a veure i enfocar-lo, però resulta difícil la seva utilització ja que un mínim moviment repercuteix exageradament en l’objecte observat.

  • Augment de projecció: un objecte es fa gran mitjançant la seva projecció en una pantalla, es tracta de la lupa TV.

5

La lupa TV és, en realitat, una ajuda electrònica amb la que es pot aconseguir ampliacions de quasi 100 augments. Consta d’una càmera i un sistema òptic que porta la imatge ampliada al monitor. Permet aconseguir molta ampliació, bon contrast i major camp visual. Fins i tot permet l’acoblament de càmeres, per exemple, una que enfoqui la pissarra i una altra el quadern. Es pot utilitzar per a llegir qualsevol tipus de document i per escriure, dibuixar, cosir, etc.  Els seus inconvenients són el tamany, no és portàtil, te un elevat cost econòmic i el seu manteniment ha de ser realitzat per un tècnic professional

6

  • Lupes: són una o vàries lents convexes de diferents graduacions que permeten augmentar el tamany dels objectes. Quants més augments tingui una lupa, menor és el seu diàmetre i menor és també el camp visual que permet veure. L’usuari ha d’aprendre a col.locar la lupaa la distància focal adequada, que canvia en funció de les dioptries que tingui la lupa (per a trobar l’equivalència entre augments i dioptries es multiplica per 4 el nombre d’augments). La distància focal a la que cal utilitzar la lupa es troba dividint 100 entre el nombre de dioptries que tingui la lupa.

L’avantatge de les lupes és que permet llegir a una distància quasi normal i són fàcils d’utilitzar.

L’inconvenient és que manté ocupada la ma i en les lupes manuals cal buscar la distància adequada.

7

Les lupes també poden ser electròniques.

8

I també hi ha lupes adaptades a unes ulleres que permeten poder veure el TV a una distància normal.

9

  • Microscopis: són diferents lents, normalment convergents, muntades en ulleres, especialment dissenyades per a utilitzar-se a menys de 25 cm. de distància. No serveixen per a veure de lluny. Augmenten l’objecte perquè permeten veure nítidament a l’aproximar-se molt. No és possible la visió binocular amb ells quan tenen més de 3 augments. N’hi ha de monofocals o bifocals.

11

Te l’avantatge de que deixa les mans lliures i te major camp visual que les lupes.

L’inconvenient és que la distància de treball és molt curta i es produeix fadiga.

10

  • Telemicroscopis: són telescopis enfocats per a les distàncies molt curtes. Amb ells s’aconsegueix augmentar la distància de treball més que amb el microscopi, però amb un camp visual menor.

13

El principal desavantatge és la reducció del camp visual i la dificultat de maneig ja que sovint es perd la localització o l’enfocament.

  • Filtres: són dispositius de color que absorbeixen la llum per tal d’evitar l’enlluernament o la fotofòbia. També hi ha protectors pels laterals de les ulleres, o viseres per a evitar que penetri massa la llum als ulls. Permeten millorar la funcionalitat visual en diverses patologies i són útils per a que les persones es sentin més còmodes front la llum.

14

També és important el recordar que quan hi hagi problemes relacionats amb l’enlluernament s’evitin superfícies de treball brillants o el paper setinat.

1.2.- AJUDES NO ÒPTIQUES

Són ajudes sense components òptics que s’utilitzen per facilitar l’accés a la informació i millorar el funcionament visual. Permeten realitzar les tasques de cerca de manera més còmoda, reduint la fadiga i incrementant l’eficàcia.

  • Il·luminació: una il·luminació inadequada produeix fadiga i redueix la capacitat de treball. Cal vigilar la quantitat i la qualitat de la llum, a més de:
    • considerar la direcció de la llum.- la llum ha de provenir d’un punt situat darrera de l’espatlla esquerra (si el subjecte és esquerrà, serà al revés),
    • el contrast.- el contrast entre la font de llum i la il·luminació de l’habitació on estiguem no ha de ser elevada,
    • la llum ha de cobrir tota la superfície de lectura i estar regularment distribuïda,
    • evitar usar materials brillants que reflecteixin la llum,
    • calor.- és millor usar llum freda o fluorescent.
  • Ergonomia: sovint, les persones amb baixa visió han d’aproximar-se molt al text per a poder llegir; aquesta postura forçada provoca cansament, tensió muscular i, fins i tot, desviacions de la columna.

El correcte és seure dret i aproximar el text als ulls tant com calgui, ja sigui amb l’ajuda d’un faristol o d’una taula inclinada.

15

  • Contrast: es pot millorar mitjançant filtres o làmines transparents de colors sobre el text a llegir. Els colors que milloren el contrast són el groc sobre el negre.
  • Utillatge d’escriptura: és millor usar retoladors gruixuts de color negre i paper de color blanc mate o groc ja que dóna un major contrast i redueix el reflex.
  • Paper pautat i quadriculat: la utilització de quadrícules de diferent tamany i models per a texts escrits ajuden a situar-se en l’espai i faciliten la lectura posterior.
  • Tiposcopis: són ajudes per a la lectura o escriptura consistents en una plantilla de plàstic o cartolina amb una o diferents finestres rectangulars, que es superposen sobre un text escrit, per separar el llegit del paràgraf del que queda per llegir, o com a guia tàctil per escriure sense sortir-se de l’espai.

16

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s